I
Ambe cargols ben adobats
Ambe l'embut ben enllardats
L'agulla aïs dits, un tros de pa
I un cop de vi, per els a fer baixà.
Força costellas del ronyonal
Rons de sucissa, n'hi a tants que cal
Amb ailioli dins d'un gros plat,)
I sal i pebre, el tôt ben rellevat.)bis
II
Sus les gravilles, tôt se cou bé,
I tôt al torn d'aquell brasé,
Tôthom respire malgrât elfum
De carn torrada aquell tan bon parfum.
Sensé cap taula per posa el pa,
Sensé cadire per s'assentà ;
Drets, acatats, tôt passa bé,
Amb aquell vi de calque bon celler.
|
III
Del nostre vi, tan renomat
Tots els canyons son arregats
I la borratxa plena de vi,
Dins de les mans se fa sempre prami.
Cargols, sucissa, tôt hi a passât
Do les costelles, l'os es palat ;
De 1'ailioli el plat es net
I amb el vi blanc nos fem passa la set.
IV
Quan del païs sem separats
Que l'enyoré nos ha agafats ...
La "Cargolada", res de millo ,
Per rapropar el nostre Rossello.
Dins l'amistat, i per molts anys
Tots réunis entre companys,
Poguem cada any recomençà
De riure un poc, i de nos amusa.
|
